Objectiu

Fa uns mesos un amic em va preguntar: "i tu, quins objectius tens a la vista?". Llavors vaig respondre que cap en concret, però no vaig poder treure-m'ho del cap.

En realitat si que en tinc o en tenia d'objectius: acabar la tesi (que ja aniria sent hora), fer algun viatge (a cap destí en concret tot i tenir-ne molts de desitjats), operar-me el genoll (per enèssim cop tot i la mandra que suposa fer-ho ara que no em fa el més mínim mal..), etc. Però cap que suposés cap canvi de vida radical.

Però fa cosa d'un parell de setmanes, vaig decidir que sí, que tenia un nou objectiu: comprar-me un pis. La cosa no es deu a cap motiu en especial, si més no concient. El fet de pagar un lloguer alt i que em facin indefinida a la feina (que no és garantia de res) hi ha tingut a veure, però el principal motiu és que tinc ganes de decorar un pis! Ja sé que sona ridícul, i que per això no cal comprar-ne un, però recordo que l'estiu del 2004 en una conversa amb una amiga ja vaig fer aquesta afirmació: el que més il·lusió em faria de comprar-me un pis seria decorar-lo.

Aquestes ganes de decorar un pis porten intrínsiques una sèrie de problemes:
- tenir ganes de decorar no implica pas que en sàpiga, de fet tinc molts números perquè el pis acabi sent bastant lleig perquè sempre he tingut el presentiment que tinc uns gustos força especials (per anomenar-ho d'alguna manera..).
- el meu pressupost no és gaire elevat i per tant els pisos que he vist fins ara o necessiten una reforma més que no pas una decoració, o són tant petits que poca decoració hi caldrà (bàsicament caldrà posar-hi ben pocs mobles no fos cas que es veiés més petit encara).

En realitat, he vist pocs pisos per ara, ja que porto només des d'ahir mirant de debò (les fotos per internet no compten), però ja començo a tenir insomni.. Avui però he vist un pis que m'ha agradat molt: bastant petit, força car, però nou, amb molta llum, en un bon lloc i a sobre amb piscina comunitària! De fet, he descobert que la majoria de blocs de pisos nous que fan hi posen piscina! ves, a la gent li deu molar pagar més de comunitat.. jo preferiria una quants m2 més però no deu estar de moda..

Una sèrie de dades que he descobert:
- els pisos no han baixat pas tant de preu com em pensava;
- totes les immobiliaries tenen els mateixos pisos;
- ser família numerosa avui en dia és molt complicat;
- faltaria gent que es dediqués a fer de "shop assistant" o com es digui però de temes immobiliaris, és a dir, algú que contractessis i li expliquessis el que busques i que s'encarregués de tot el tema "burocràtic" : mirar i remirar pisos, buscar hipoteca, concertar notari, buscar els millors preus pels contractes de subministres, etc.. fins a tenir claus en mà. Això si, el tema de la decoració que me la deixin a mi :)

Què fer si vas a una ciutat i no en veus res?

Pel motiu que sigui (feina, estudis, malaltia, etc) pot ser que algun cop ens passi d'anar a una ciutat i no poder-ne visitar res. Tornes amb la sensació de "i si resulta que el lloc és impressionant i jo no me n'he enterat??".

Últimament per temes de feina em dedico, i sembla que encara em dedicaré més, a voltar per les espanyes.. no em queixo pas. De fet, m'encanta donar tombs, però el que no m'agrada tant és tornar amb aquesta sensació. Per tant he decidit que la millor solució és buscar fotos dels llocs pertinents i penjar-les aquí al blog com si les hagués fet jo ;)

Jo els molins els vaig veure de lluny mentre conduia..

L'altra cara de la Marató de Barcelona

No he pogut evitar que se m'humitegessin els ulls en llegir aquesta història

–Un dia hi va dur María. ¿Per què?
–L’estiu del 2007, María va tenir molts episodis autistes. Vaig pensar que potser li agradaria que la portés a córrer. Va ser sorprenent. Ho mirava tot, somreia. Va ser com una teràpia. Aquella nit va dormir bé. Se’m va obrir una porta gran.

–I va passar a les maratons.
–La primera que vam córrer junts va ser la de València-2008. La d’avui a Barcelona serà la quarta.

Taula d'abdominals

Avui he hagut de preparar una taula d'abdominals i li he demanat ajuda al senyor google images. El resultat final s'aproxima a aquest:
No he trobat dibuixet de:

- De costat, recolzant braç sobre colze, aixecar cama estirada de forma lateral

- Assegudes, cames doblegades, sense tocar peus a terra (només recolzant cul), aixecar i pujar braços

També combinar amb dorsals:

-aixecar la cama com un gosset,

-estirades fer com si estiguéssim nedant fent crol i brasa.

La taula d'estiraments en parelles l'he trobat feta:

Twittejant en un blog

El món és estrany.
Se'm tanquen els ulls de son. Per què em resisteixo doncs a anar al llit?
Escric el primer que em passa pel cap i no és el twitter això.
De fet no sé ni quasibé què és el twitter. Em cau lluny ja el món que va ser el meu món.
Escolto Hornbeam de la Neneh Cherry. Encara no m'agrada.
Subordinada substantiva d'infinitiu: Vull aconseguir aixecar-me de la cadira.
Afirmació: no m'agrada aquesta cançó.
Vindràs? misteri..

2 pelis més: KO i OK

Sherlock Holmes (de Guy Ritchie)

Peli de diumenge a la tarda, que permet la desconnexió parcial de neurones i que et deixa la sensació de "sóc tonta" ja que veure-la al sofà de casa encara passa, però haver pagat 7 € per veure-la al cine doncs no calia.
Haver-la vist, em servirà, si més no, per no poder dir mai més que no he vist cap peli de l'ex-marit de la Madonna i per poder afirmar que el Robert Downey Jr (de fet el senior no sé ni qui és) em posa nerviosa.

Dues curiositats extretes de la viquipèdia:

• La cèlebre frase Elemental, estimat Watson (Elementary, my dear Watson) no apareix mai en els escrits d'en Doyle.
• El personatge del Doctor House de la sèrie de TV House està basat en el personatge de Sherlock Holmes, i els seus guions segueixen l'estructura dels relats d'aquest.

Adventureland (de Greg Mottola)
El director de Supersalidos (peli que he de reconèixer que no he vist, entre altres motius per la mandra que genera el títol) ha aconseguit amb Adventureland fer una peli d'adolescents per a públic no-adolescent.

Genial la banda sonora i l'estil freak-retro dels personatges. És curiós que, tot i quedar-me una mica lluny ja això de l'adolescència, he vist trossets de la meva vida en algun personatge (no diré pas en quin/s..).
He llegit en algun blog que és una mescla entre Juno i Mallrats. Aquesta segona peli no l'he vista, però fent ús de la propietat transitiva, si Juno i Adventureland m'han encantant, hauré de veure urgentment Mallrats!
Una curiositat: existeix el parc amb aquest nom a l'estat d'Iowa, on el director va treballar fins als 20 anys (autobiografia??) però ha estat tan remodelat que la peli la van rodar a un parc decadent de Pennsylvania. S'hi haurà d'anar.. tot i que el Tibidabo té un aire semblant.. m'encanta.. mil vegades més que port aventura!

Dos apunts més de cine:

• he redescobert Cinema 3 i m'encanta!
• els Goya que just fan tonight fan mandra infinita

Invictus

Imprescindible.

M'encanta el Clint Eastwood. Més de director que d'actor.

El Morgan Freeman la clava. És trist però em sembla que estaré un temps que quan senti el nom de Nelson Mandela li posaré la cara del Morgan Freeman.

Ara tinc ganes de llegir el llibre :)
I ganes d'anar a Sudàfrica.
I ganes d'aprendre més sobre la història.
I ganes de veure un partit de rugby