The data was simply gone. Overwritten

Et sents buit. Et sents buit quan, de sobte, després de més de 5 anys, el món dels teus pensaments, de les teves idees, de descripcions de viatges, reflexions, acudits absurds i complicitats deixa d'existir.

El meu món es deia somewhere.journalspace.com però ara ja no hi és. Només hi queda un missatge de comiat, com un post-it a la nevera dient que ja no tornarà. Un post-it on posa: "The data was simply gone. Overwritten". Ara m'acabo d'enrecordar de l'episodi aquell de Sex in the city on el aleshores nòvio de la Carrie la deixa amb una nota en un post-it.

El pitjor de tot és saber que mai més podré tornar a rellegir el que era com el meu diari. M'havien recomanat que em canvies de blog però jo m'hi resistia. No sé perquè però últimament els canvis em fan por. Em fan por i em fan posar trista.

Bé, potser és hora de començar una nova etapa, en el món dels blogs vull dir. Espero.

Duchamp, Man Ray, Picabia

Ahir vaig anar a veure l'exposició del MNAC sobre Duchamp, Man Ray i Picabia.

L'exposició és una barreja de pintures, escultures, fotografies, RAYografies, escacs, ready-mades (obres d'art fetes a partir d'objectes quotidians), pel·lícules, jocs de paraules i paranoies vàries. Tot i que volien allunyar-se de qualsevol corrent artistic, aquests tres autors estan classificats dins del dadaisme (anti-art). Hi ha algunes obres que barregen dibuixos i fotos amb textos que em van fer recordar el Brossa.

S'hi ha d'anar amb temps (unes dues hores vam estar-hi nosaltres) ja que el que mola és anar llegint els plafons per entendre l'obra en el context de la vida d'ells tres (vida bohèmia a més no poder). A més, nosaltres vam tenir la sort de que hi hagués un grup d'alumnes d'una escola d'art i disseny i sense evitar-ho anàvem escoltant les explicacions que els hi feia la guia que, s'ha de reconèixer, ho feia molt bé.

A mi, que d'art en sé poc tirant cap a gens, reconec que em va agradar força l'exposició, tot i que al final de tant mirar fotos i lletres petites em feien mal els ulls.

Ah! recordeu que diumenge és l’últim dia que la fan i el preu val la pena (5,50€ amb descomptes del 30% per estudiants o del 50% amb carnet jove).

Sobre agendes i PCBs

Tenir professors(*) amb un currículum impressionant a vegades, per desgràcia, va en depriment de la qualitat de la docència. He dit a vegades, que ningú se'm tiri al coll. El sumum arriba quan el professor de torn obre l'agenda a mig de classe i explica la quantitat de compromisos "importants" que té arreu del món els pròxims dos mesos. No entraré en més detalls...

Però, per contra, serveix per assabentar-te de coses que d'altra forma no t'haguessin arribat mai a les orelles.

El cas és que m'ha arribat que a l'EEA (European Environment Agency) saben perfectament que la idea del trasvassament del Roine cap a Catalunya és un disbarat (segur que hi ha més motius pels quals és un disbarat però jo em centraré en aquest). No ho saben només ells, he estat buscant i he trobat alguns blogs i notícies que en parlen. De fet, potser era jo l'única que no s'havia enterat de l'alt nivell de PCBs d'aquest riu on, des del 2007, estava prohibit pescar-hi (tot i que a principis d'aquest mes han mig aixecat la prohibició).

Fent un resum ràpid, els PCBs són compostos organoclorats, de reconeguda toxicitat (classificats per la IARC com a probablement cancerígens -grup 2A-), ampliament utilitzats a la indústria (prohibits des del 1977 a USA i des del 1983 a Alemanya) que entren a la cadena tròfica i s'acumulen sobretot al teixit adipós.

Segurament l'aigua que ens arriba avui en dia a Catalunya (sigui de l'Ebre, del Llobregat, de reús per mitjà de depuradora o de la futura dessalinitzadora) també conté alts nivells de PCBs però no "ho sabem" ja que el control sanitari:

1) és car;

2) no és tant l'aigua la que conté alts nivells de PCBs sinó els sediments que es dipositen al fons que és d'on s'alimenten els peixos, entrant així a la cadena tròfica.

Vaja.. que el tema de l'aigua és complicat, i no ho dic pels polítics que emboliquen més la troca sinó perquè tot fent un resum:

1) dessalinitzadores => gran consum energètic i consegüent emissió de CO2;
2) reús => car/costós i mala percepció social;

3) trasvassament => desequilibris territorials, car i problemes co-laterals com el que he explicat:

4) transport amb vaixells => sembla una broma...

En conclusió: no tinc ni idea de quina solució hi ha ( a part de l'estalvi i l'eficiència de sistemes)!!!!

Ah! Penseu que no sóc experta pas en temes d'aigua (de fet, no ho sóc en res), només comento coses que m'han arribat... i a vegades la font distorsiona.. i més si es distreu entre pàgina i pàgina de l'agenda.

(*) Ahir vaig riure infinit quan per Minoria Absoluta van dir que els actes d'Iniciativa duraven el doble del normal perquè clar, parlant han de ser políticament correctes i han d'anar repetint les paraules segons el gènere. En aquest cas seria hauria de dir "professors, professores" però em fa mandra escriure-ho, ni que sigui amb la forma "r/es".