dissabte, 27 de febrer del 2010

Taula d'abdominals

Avui he hagut de preparar una taula d'abdominals i li he demanat ajuda al senyor google images. El resultat final s'aproxima a aquest:
No he trobat dibuixet de:

- De costat, recolzant braç sobre colze, aixecar cama estirada de forma lateral

- Assegudes, cames doblegades, sense tocar peus a terra (només recolzant cul), aixecar i pujar braços





També combinar amb dorsals:


-aixecar la cama com un gosset,


-estirades fer com si estiguéssim nedant fent crol i brasa.



La taula d'estiraments en parelles l'he trobat feta:




Twittejant en un blog

El món és estrany.
Se'm tanquen els ulls de son. Per què em resisteixo doncs a anar al llit?
Escric el primer que em passa pel cap i no és el twitter això.
De fet no sé ni quasibé què és el twitter. Em cau lluny ja el món que va ser el meu món.
Escolto Hornbeam de la Neneh Cherry. Encara no m'agrada.
Subordinada substantiva d'infinitiu: Vull aconseguir aixecar-me de la cadira.
Afirmació: no m'agrada aquesta cançó.
Vindràs? misteri..

diumenge, 14 de febrer del 2010

2 pelis més: KO i OK

Sherlock Holmes (de Guy Ritchie)
Peli de diumenge a la tarda, que permet la desconnexió parcial de neurones i que et deixa la sensació de "sóc tonta" ja que veure-la al sofà de casa encara passa, però haver pagat 7 € per veure-la al cine doncs no calia.
Haver-la vist, em servirà, si més no, per no poder dir mai més que no he vist cap peli de l'ex-marit de la Madonna i per poder afirmar que el Robert Downey Jr (de fet el senior no sé ni qui és) em posa nerviosa.

Dues curiositats extretes de la viquipèdia:
  • La cèlebre frase Elemental, estimat Watson (Elementary, my dear Watson) no apareix mai en els escrits d'en Doyle.
  • El personatge del Doctor House de la sèrie de TV House està basat en el personatge de Sherlock Holmes, i els seus guions segueixen l'estructura dels relats d'aquest.


Adventureland (de Greg Mottola)
El director de Supersalidos (peli que he de reconèixer que no he vist, entre altres motius per la mandra que genera el títol) ha aconseguit amb Adventureland fer una peli d'adolescents per a públic no-adolescent.
Genial la banda sonora i l'estil freak-retro dels personatges. És curiós que, tot i quedar-me una mica lluny ja això de l'adolescència, he vist trossets de la meva vida en algun personatge (no diré pas en quin/s..).
He llegit en algun blog que és una mescla entre Juno i Mallrats. Aquesta segona peli no l'he vista, però fent ús de la propietat transitiva, si Juno i Adventureland m'han encantant, hauré de veure urgentment Mallrats!
Una curiositat: existeix el parc amb aquest nom a l'estat d'Iowa, on el director va treballar fins als 20 anys (autobiografia??) però ha estat tan remodelat que la peli la van rodar a un parc decadent de Pennsylvania. S'hi haurà d'anar.. tot i que el Tibidabo té un aire semblant.. m'encanta.. mil vegades més que port aventura!

Dos apunts més de cine:
  • he redescobert Cinema 3 i m'encanta!
  • els Goya que just fan tonight fan mandra infinita

diumenge, 7 de febrer del 2010

Invictus


Imprescindible.

M'encanta el Clint Eastwood. Més de director que d'actor.

El Morgan Freeman la clava. És trist però em sembla que estaré un temps que quan senti el nom de Nelson Mandela li posaré la cara del Morgan Freeman.

Ara tinc ganes de llegir el llibre :)
I ganes d'anar a Sudàfrica.
I ganes d'aprendre més sobre la història.
I ganes de veure un partit de rugby