Pensava que aquest blog potser ja no existia. De fet no crec pas que el llegeixi ningú, però a mi de tant en tant em fa gràcia venir per aquí.
Estem de confinament per coronavirus. Tercer dia. Deia ahir la meva cunyada que caldria escriure un diari per a rellegir-lo en el futur. Un diari no escriuré però 4 ratlles si.
Vaig llegir ahir que en casos com aquests és molt important generar endorfines per no deprimir-se.
Els nens no paren mai, però cal fer-los ballar, saltar i fer-los circuits per casa.
Els adults ja depèn més de nosaltres. Idees en sobren, ara falta posar-les en marxa: videos de youtube amb classes de pilates, aeròbic, estirament o fins i tot córrer per un pis (ahir vaig fer 2kms..) o fer "rodillo", bici o el que tingueu.
En resum: ànims i força de voluntat i molta imaginació!
Ens en sortirem!
Jo em quedo a casa.
Nik etxean geratuko naiz.
pd: a veure si també aprofito per estudiar opos, estudiar euskera, cosir i re-decorar la casa.. ah! i fer teletreball amb dos criaturetes per aquí juas
