Ahir vaig anar a veure l'exposició del MNAC sobre Duchamp, Man Ray i Picabia.
L'exposició és una barreja de pintures, escultures, fotografies, RAYografies, escacs, ready-mades (obres d'art fetes a partir d'objectes quotidians), pel·lícules, jocs de paraules i paranoies vàries. Tot i que volien allunyar-se de qualsevol corrent artistic, aquests tres autors estan classificats dins del dadaisme (anti-art). Hi ha algunes obres que barregen dibuixos i fotos amb textos que em van fer recordar el Brossa.
S'hi ha d'anar amb temps (unes dues hores vam estar-hi nosaltres) ja que el que mola és anar llegint els plafons per entendre l'obra en el context de la vida d'ells tres (vida bohèmia a més no poder). A més, nosaltres vam tenir la sort de que hi hagués un grup d'alumnes d'una escola d'art i disseny i sense evitar-ho anàvem escoltant les explicacions que els hi feia la guia que, s'ha de reconèixer, ho feia molt bé.
A mi, que d'art en sé poc tirant cap a gens, reconec que em va agradar força l'exposició, tot i que al final de tant mirar fotos i lletres petites em feien mal els ulls.
Ah! recordeu que diumenge és l’últim dia que la fan i el preu val la pena (5,50€ amb descomptes del 30% per estudiants o del 50% amb carnet jove).
A mi, que d'art en sé poc tirant cap a gens, reconec que em va agradar força l'exposició, tot i que al final de tant mirar fotos i lletres petites em feien mal els ulls.
Ah! recordeu que diumenge és l’últim dia que la fan i el preu val la pena (5,50€ amb descomptes del 30% per estudiants o del 50% amb carnet jove).
