dissabte, 11 de febrer del 2012

Pista coberta Sabadell

Nervis. Nervis, perquè no havia corregut mai en una pista coberta (ni quan estava a Vilafranca i mira que em queia aprop..). Nervis perquè tot sembla molt "professional". Nervis perquè hi anava sola. Nervis que van diminuint en veure cares conegudes. Nervis que es tornen en tensió i emoció en pujar a dalt després d'escalfar a la recta del subterrani.
I finalment les ganes de marxar corrents abans de començar, es van transformant en ganes de tornar-hi un cop acabat gràcies a les sensacions i a la marca 5'15''82 en 1.500m :)

 I què maca que és la pista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada