Una tarda que plovia molt de fa un parell de setmanes (diria que fa dos divendres), se'm va ocorrer anar al cine a veure Lo imposible, farta ja de no poder intervenir als debats a classe d'anglès i francès, on resulta que tothom l'havia vist excepte jo..
I voilà! ja entenc perquè tothom en parla i perquè les crítiques són tan bones. A part de perquè el director és català, el Bayona (de la primera promoció de l'ESCAC vaig sentir no sé on), doncs és que està molt bé!
Això si, et passes la peli amb llàgrimes als ulls però, i què?
I ara m'ha vingut al cap pensar: Els estudiants de l'ESCAC el deu tenir com a referent? Un referent de carns i ossos..m'agradaria saber si és proper aquest noi.. si deu quedar amb compis de quan estudiava o si pel carrer quan es troba un antic professor creua i el saluda i s'hi posa a parlar..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada