diumenge, 24 de maig del 2009

La gent normal



M'encanten les cares de sorpresa de la gent gran que surt al vídeo. Podria dir que és la "meva" cançó ara mateix. Té mèrit desbancar Ai Dolors i el Mar...
Però no sabria dir si m'agrada més l'original de Pulp (al post anterior) o la versió dels Manel. En el fons són molt diferents, o almenys jo les sento així.
El concert d'ahir a la nit va ser increïble. Ballar amb el genoll destrossat no és fàcil però ho necessitava. Va ser el meu oasi.. dins una setmana per oblidar (que et donin la notícia que tens un 90% de probabilitat de no poder tornar a córrer mai més no és fàcil...).

Viure com ho fan els altres.
Veure les coses que veu la gent normal.
Dormir amb qui dormen els altres.
Ficar-te al llit amb gent normal com jo.
...
Comparteix pis amb estranys,
busca una feina formal,
puja al metro pels matins,
vés al cine alguna nit,
però igualment mai entendràs
el que és nar passant els anys,

esperant la solució
que s'emporti tanta por.

3 comentaris:

  1. Pulp, sempre.

    Però la versió està molt bé, i fan gràcia els iaios, sí. :)

    Ànims!

    ResponElimina
  2. Jo no havia escoltat mai la cançó, està molt bé!

    Ànims i petons!!!

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina