Grupo 7

Anar a veure Grupo 7 a un cinema a Sevilla sense saber que precisament l’acció de la pel·lícula transcorre a aquesta ciutat pot ser pura coincidència però a  mi em va fer sentir com si fos dins la peli. Així, només començar la peli em vaig transportar a aquella època, els anys previs a la Expo del 92’, amb una Sevilla en plena transformació a marxes forçades, intentant “netejar” aspectes com la droga als carrers (si més no als carrers del centre de la ciutat), com també va fer Barcelona en la mateixa època, no ens enganyem.

Vaig poder veure en pantalla com eren fa 20 anys els carrers que havia trepitjat el dia abans! La transformació de la ciutat és notable, impressionant dirien alguns, però la meva desconeixença em fa pensar que segurament segueixen havent-hi barris “marginals” a les afores, amb problemes de drogues i delinqüència, espero que no tant greus com aleshores..

Torno a la peli. Molt bona. De fet, he vist que just demà i diumenge la fan també al cineclubvila i diria que l’enuncien com "millor film espanyol, que ha vist en molt temps". I alguns diran que això no és cap mèrit, però a algú com a mi a qui si que agrada el cinema espanyol, doncs ja és un reclam.

En resum, Grupo 7 tracta d’un grup de policies antidrogues que s’autoalimenten l’ego a base de cops de puny (o martell) i de veure’s fotografiats al diari cada cop que incauten“material”.. però en el fons és molt molt més que això. Genials els retrats de la personalitat de cadascun dels 4 integrants del grup, de debò, i com més hi penso, més m’agrada la peli.

El protagonista és el Mario Casas, però jo em quedo amb l'Antonio de la Torre (en segon pla a la foto).