diumenge, 25 de setembre del 2011

La cara oculta

Prescindible. Previsible (tot i haver llegit que el final era del tot imprevisible). Malgrat tot, entretinguda per passar un divendres a la nit.
El Quim Gutierrez em va agradar mil vegades més a Azul Oscuro Casi Negro. El paper de director d'orquestra se m'ha fet molt poc creïble.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada