diumenge, 25 de setembre del 2011

La piel que habito

4 línies per resumir una peli increïble:

L'Almodovar és un geni sonat, cada cop més sonat i cada cop més geni.
La peli és dura i fa patir.
Durant la sessió, unes 4 persones (de les 25 que deviem ser) s'han aixecat i marxat. Jo d'ells no m'ho perdonaria.
El Banderas un 10 i l'Elena Anaya també.

Tal com diuen: o blanc o negre, no hi ha tons de gris per descriure si t'agrada o no, l'Almodovar, i menys després de veure aquesta peli.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada