Casualitats

Fa poc vaig explicar la meva tendència a conèixer gent especial.. Ara us explicaré una altra tendència estranya que tinc últimament: trobar-me gent coneguda pel carrer o llocs inesperats.
I direu: va, no té mèrit!

Ok, a Vilafranca potser no té mèrit, fins i tot per Vilanova i comarques properes, però és que els darrers mesos, sempre (i quan dic sempre, és sempre)  que passejo per Barcelona i/o llocs més llunyans  em trobo que algú conegut em crida pel carrer, o dins un avió a Bilbao, o en un restaurant a a Luxemburg o en un poblet petit a la comarca de la Conca de Barberà..

Al principi feia gràcia però ara comença a ser preocupant.
És de debó.. flipant.. i és que fins i tot anant a buscar uns amics a l'aeroport del Prat a les 23h de la nit d'un dia entre setmana, veig sortir per la porta el meu jefe! què hi fa allà??

I és que últimament quan vaig a Barcelona ja vaig pensant, a qui em trobaré avui? hi ha de tot: amics que fa anys que no veig perquè fa 5 anys que viuen a Madrid, familiars als quals no he vist en mesos, però just l'endemà de passar-hi un cap de setmana, ens creuem en un pas zebra, clients que conec de projectes al País Basc que me'ls trobo al Mercadona.. estic per fer una tesi.. with honors ;-) ..

Le Skylab

Ja sé que ho he dit més d'un cop, però hi torno: no entenc per què a quasibé totes les pelis franceses (si més no les que veig jo) els personatges tenen reunions familiars o d'amics i beuen moolt, sobretot vi. En aquest sentit, Le Skylab és com la versió nyonya hippie de Pequeñas mentiras sin importancia.

Això no vol dir pas que no m'hagi agradat, tot el contrari, ja que l'anterior em va agradar i a més estic en plan nyona-hippie.. per tant ideal ;)

De fet, pot semblar simplona però l'exageració dels estereotips és tan exagerada que mola molt.

A més està ambientada l'any 1979 que és l'any que vaig néixer, per tant, s'hi havia d'anar!

En resum, la peli crec que no passarà a la història però a mi m'ha agradat, m'ha fet passar una tarda horriblement calorosa de forma distreta dins un cinema on s'hi estava fresquet..

El millor de la peli: la discussió política a la taula.. i l'actor que fa de cosinet sortit (no sé el nom sorry)

El irlandés (The guard)

Recomanacions per una setmana de vacances:

- Anar al cine a veure El irlandés (The guard). Humor negre al 100%. M'ha encantat. Mira que em costa que em facin riure les coses (que no somriure) però genials els diàlegs del protagonista amb qui sigui. Boníssim. La part entranyable i tendre: les escenes amb la mare.Sutilment genial.

Altres coses a fer:

- Llogar un Kayak a Vilanova: Rocroi: 10€/ 1hora de k1. Vigileu les meduses però, aquest any n'està ple.

- Anar en bici per una via verda: Sant Feliu de Guíxols-Girona. 40 km d'anada i 40 més de tornada. Es pot fer en un dia perfectament.

- Anar a les festes de Gràcia. No sé què fan exactament però sempre és genial respirar l'ambient gracienc.

- Anar a la filmo del raval! Buaaa no hi ha manera! Ho dic però avui em perdré "Un americano en Paris" a les 17h.

- Fer alguna de les mil curses que hi ha per Catalunya!! Jo m'he apuntat avui a la nocturna de Mont-Ras (així demà fem via verda) i dissabte a la Transllena! He de recuperar el temps perdut jeje.. de fet, el que hauria de fer és entrenar però ves, mola més fer curses directament ;)

- Anar al monestir de Sant Pere de Rodes i dinar al restaurant amb vistes espectaculars! el menú no és pas gens car!!

Bé, per avui ja n'hi ha prou! que haig de marxar!!

Let's enjoy the summer!!!



La anciana que nunca jugó al tenis y otros relatos que sientan bien

Mai no és massa tard per tornar a començar.. Veure el títol d'aquesta cançó de Sopa de Cabra a la presentació del Skype d'un company de feina et fa venir al cap moltes coses.. quanta raó.. s'ha de ser sempre optimista..

I per optimista, el còmic melancòlic-preciós: La anciana que nunca jugó al tenis y otros relatos que sientan bien

Si teniu uns dies de vacances, aneu al Norma Còmics d'allà prop d'Arc del Triomf i compreu-lo :)
Primera recomanació per una setmana de vacances.

I ara m'ha vingut al cap la segona recomanació: si teniu uns dies, escapeu-vos i aneu a creuar nedant l'estany de Montcortés (prop de Gerri de la Sal) i a banyar-vos la "platjeta" del Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur coneguda pels raiers.. simplement genial..

Necessito desconnexió.
I'm planning next week.. mai no és massa tard..