Fa poc vaig explicar la meva tendència a conèixer gent especial.. Ara us explicaré una altra tendència estranya que tinc últimament: trobar-me gent coneguda pel carrer o llocs inesperats.
I direu: va, no té mèrit!
Ok, a Vilafranca potser no té mèrit, fins i tot per Vilanova i comarques properes, però és que els darrers mesos, sempre (i quan dic sempre, és sempre) que passejo per Barcelona i/o llocs més llunyans em trobo que algú conegut em crida pel carrer, o dins un avió a Bilbao, o en un restaurant a a Luxemburg o en un poblet petit a la comarca de la Conca de Barberà..
Al principi feia gràcia però ara comença a ser preocupant.
És de debó.. flipant.. i és que fins i tot anant a buscar uns amics a l'aeroport del Prat a les 23h de la nit d'un dia entre setmana, veig sortir per la porta el meu jefe! què hi fa allà??
I és que últimament quan vaig a Barcelona ja vaig pensant, a qui em trobaré avui? hi ha de tot: amics que fa anys que no veig perquè fa 5 anys que viuen a Madrid, familiars als quals no he vist en mesos, però just l'endemà de passar-hi un cap de setmana, ens creuem en un pas zebra, clients que conec de projectes al País Basc que me'ls trobo al Mercadona.. estic per fer una tesi.. with honors ;-) ..
Potser coneixes massa gent.. hi haurà un límit de gent que pot conèixer algú? Com els amics de facebook que estan limitats... i què passa quan s'arriba al límit?
ResponEliminaNo molaria pas tenir un límit!
ResponEliminaLa meva preocupació segueix in crescendo.. dissabte a Llívia, mentre corria sento "vinga Eli".. i a l'arribada em venen a veure una cosina que fa dies que no veig i els seus fills.. una cosina que per casualitat feia dos dies que estaven allotjats allà perquè a última hora els havien deixat una caseta i que jo no tenia ni idea que seria allà!