Ja sé que ho he dit més d'un cop, però hi torno: no entenc per què a quasibé totes les pelis franceses (si més no les que veig jo) els personatges tenen reunions familiars o d'amics i beuen moolt, sobretot vi. En aquest sentit, Le Skylab és com la versió nyonya hippie de Pequeñas mentiras sin importancia.
Això no vol dir pas que no m'hagi agradat, tot el contrari, ja que l'anterior em va agradar i a més estic en plan nyona-hippie.. per tant ideal ;)
De fet, pot semblar simplona però l'exageració dels estereotips és tan exagerada que mola molt.
A més està ambientada l'any 1979 que és l'any que vaig néixer, per tant, s'hi havia d'anar!
En resum, la peli crec que no passarà a la història però a mi m'ha agradat, m'ha fet passar una tarda horriblement calorosa de forma distreta dins un cinema on s'hi estava fresquet..
El millor de la peli: la discussió política a la taula.. i l'actor que fa de cosinet sortit (no sé el nom sorry)
aah ara no descobrirem la sopa d'all, però:
ResponEliminaSi surten molt bevent i sobretot vi, és perquè és un tret cultural important, de la mateixa manera que és probable que en pelis i sèries d'aquí, sempre surt la gent al bar o en un cafè.
Segurament a les pelis franceses també es cuina més que a les d'aquí.
I a les pelis ianquis sempre estan comprant en grans magatzems...
reflex de la societat, vaja.
Si, ja, ja ho sé que és un tema cultural, però és necessari plasmar-ho a totes les pelis?? De fet, m'agrada, no sé pq em queixo, perquè m'agraden les pelis franceses. Ningú m'obliga a mirar-les ;)
ResponEliminaI ara que hi penso les pelis ianquis o estan al super, o estan dins un avió/vaixell/tren/coet/etc que s'està apunt d'estrellar.. jiji no, no estic fent estereotips, no pas!!