Fira Tàrrega 2012

El temps passa massa ràpid. No entenc com pot ser que ja hagi passat altre cop la Fira de Tàrrega.. quin rotllo, on és el pedal de desaccelerar el temps?

Anem al gra. Aquest any només hi he estat un dia a Tàrrega, de fet diria que menys de 24hores. Vaig arribar-hi divendres, a temps de veure només el final de Treballs d'amor perdut de Parking Shakespeare. Com que ja l'havia vist a Barcelona no em vaig estressar per arribar a temps. Pel poc que vaig poder veure-escoltar, el lloc escollit per fer l'obra no era el més adequat, el vent i els cotxes circulant al voltant de la plaça feien deslluir una mica l'obra i això que és genial. L'any vinent poseu als Parking Shakesperare en un lloc millor please..

Espectacle inaugural: L'espectacle aeri de gran format 'As the world tipped', de la companyia britànica Wired Aerial Theatre. Genial. Em va fascinar. Entre el tema del canvi climàtic (escenificat a partir de la COP de Copenhagen 2009), l'encert dels videos i so, i la sincronització dels actors-gimnastes, doncs diria que vaig estar amb la boca oberta la quasibé una hora que durà l'espectacle.

 

Obra TRAU d'en Guillem Albà, nebot del Toni Albà. Molt bé també! Obra poètica. Barreja de conte de por i conte per a nens. Els moments on es posà a cantar em van recordar l'Albert Pla! Els artilugis i ingeni per fer simple lo complex, simplement genial. La tornaria a veure sense dubtar-ho. L'únic però l'espai on es representava.. fer proper l'escenari està bé, però quan el terra no té pendent et passes l'estona movent el cap per intentar trobar l'espai on veure-hi..

Obra Radio Patio d'en Pere Faura. Ehem. La idea era bona (però sobada també): Intentar improvitzar amb el que sona a la ràdio. L'obra però fluixíssima.. Si més no a mi no em va agradar gens. El noi és veu que tenia una altra obra en cartell a Tàrrega, una obra només de dansa.. no sé jo.. no puc opinar però perquè l'altra no l'he vista.

Videoclip Farsantes del grup Animasur. La falsa producció d'un videoclip és l'excusa perfecta per fer participar al públic d'una divertida obra en la que el públic es converteix en extres del video (que serà penjat d'aquí a unes setmanes a la seva web). Molt divertit i uns cracks engrescant a la gent.

I fins aquí la meva crònica.. vaig haver de marxar perquè el Barcelona Midnight Trail m'esperava :)))

Volia tornar el diumenge però vaig acabar anant al cine a veure Siempre Feliz.. hagués estat millor Tàrrega segur.. això de triar no se m'ha donat mai gens bé..