dilluns, 19 de gener del 2009

La Carrau, Will Smith, Moccia

Cap de setmana de concerts, llibres i pelis.
Cap de setmana de desconnexió total.

a)Concert de La Carrau + Mesclat + Escalivada.
Massa fum. Escalivada, ni idea, no el vam sentir. Mesclat, memorable. La cançó Serrallonga feia impossible no afegir-se a cridar i saltar. La Carrau, tot un descobriment. Només coneixia la cançó de la Marató de TV3 dels llimoners. Em recorda inevitablement a Amparanoia però en català i amb lletres de cançons de quan era petita.



b)
Llibres: per fi he acabat Perdona si te llamo amor de l'italià Federico Moccia. Insoportable. No s'acabava mai i, a més a més, des de la primera pàgina es veia com acabaria. L'única història interessant del llibre és la del Mauro. El llibre com a molt és útil com a guia de restaurant i gelateries de Roma. Acabar-lo però ha tingut una cosa bona, he pogut ja començar el segon llibre de l'Stieg Larsson: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. El primer simplement impressionant, espero que aquest segueixi en la mateixa línia.

Arran d'un altre llibre del Moccia (es veu que és tot un fenomen a Itàlia), on els protagonistes com a mostra del seu amor posaven un candau a un pont de Roma, ara la ciutat és plena de candaus. Aquest foto que vaig fer allà al desembre ho demostra!

c)
Pelis: Seven pounds (traduït al castellà com a Siete almas). No ho puc evitar, m'encanta el Will Smith. La peli és un drama, però val la pena si tens una tarda nyonya i, sinó, doncs també. Tot i això, em quedo mil vegades amb Hancock.

4 comentaris:

  1. La millor peli del cap de setmana: Friday Night Lights! hombre!!

    Arnau!

    ResponElimina
  2. Cadascú té les seves opinions personals i les respecto, a mi, el llibre "perdona si te lla mo amor" m'ha introduit en el món de la lectura, mai he estat capaç de acabar un llibre i perdona di te llamo amor, m'ha obert els ulls, suposo que és un llibre per persones que encara creuen en l'amor!

    ResponElimina
  3. jo també crec en l'amor! el que passa és que no deu ser aquest tipus de llibre el que més em desperta aquest sentiment.. però no vol dir que no pugui agradar als demés, eh? la veritat és que la rara dec ser jo pq el Moccia ha tingut moolt d'èxit a Itàlia i suposo que també a la resta del món

    ResponElimina