Ahir em va passar allò típic de conèixer una persona de qui has sentit molt a parlar (o amb qui potser has parlat per tfn o per mail) però a qui no has vist mai i de la qual, inevitablement, t'havies fet una imatge que, a l'hora de la veritat, no correspon en el més mínim amb la imatge virtual que tenies al cap.
Me l'havia imaginat baixet, d'uns 60 anys i amb el cabell blanc. Va resultar ser de mida normal (si considerem 1,70m normal), de 35-40 anys i amb el cabell castany. Va resultar ser simpàtic quan me l'havia imaginat sec i amb certa mania cap a mi perquè mig any abans l'havia deixat tirat .
Tinc l'estranya costum de creure ens les primeres impressions; el problema sorgeix quan aquestes primeres impressions van lligades a una persona imaginària que no correspon amb la real. Ara hauré de canviar les meves primeres impressions cap a ell per les segones primeres impressions que són les que ahir em va causar.
En resum, vull que sigui el meu jefe. M'encanta. Però just ahir vaig perdre la primera oportunitat de que ho fos. De fet, ahir era la segona oportunitat. Espero que a la tercera vagi la vençuda. Jo no em rendiré i els llamps tampoc ho faran, ara mateix però depenc d'un paper... 8 dies... comença el compte enrera...
Me l'havia imaginat baixet, d'uns 60 anys i amb el cabell blanc. Va resultar ser de mida normal (si considerem 1,70m normal), de 35-40 anys i amb el cabell castany. Va resultar ser simpàtic quan me l'havia imaginat sec i amb certa mania cap a mi perquè mig any abans l'havia deixat tirat .
Tinc l'estranya costum de creure ens les primeres impressions; el problema sorgeix quan aquestes primeres impressions van lligades a una persona imaginària que no correspon amb la real. Ara hauré de canviar les meves primeres impressions cap a ell per les segones primeres impressions que són les que ahir em va causar.
En resum, vull que sigui el meu jefe. M'encanta. Però just ahir vaig perdre la primera oportunitat de que ho fos. De fet, ahir era la segona oportunitat. Espero que a la tercera vagi la vençuda. Jo no em rendiré i els llamps tampoc ho faran, ara mateix però depenc d'un paper... 8 dies... comença el compte enrera...
T'han condemnat a fer-te gran,
ResponEliminadues llàgrimes no fan un fracassat.
Si vols volar, salta primer el barranc,
jugant com nens tota l'estona.
I amb un cop de sort, no ens caldrà tornar.
Dins d'un mur que no hi ha temps real,
imagina: caminarem damunt les ones, el vent t'acaronarà.
Ens escaparem, quedem al més enllà!
Ho aconseguiràs, sé que ho trobaràs.
Jo et perseguiré sí tot et va bé!
I aquesta vida que veus és un mirall,
que enlluerna a qui vola massa alt.
Pots arribar fins a dalt,
si em dones la mà jo te la donaré.
M'escaparé ens veure'm al més enllà
Ho aconseguiràs, sé que ho trobaràs.
Jo et perseguiré sí tot et va bé!
Arnau!
PD: Canço Condemnat de Gossos, quedar-se amb la tornada!
ànims!
ResponElimina