Què fer quan et quedes amb un pam de nas

Últimament tot es gira. Torno a ensopegar altre cop amb la mateixa pedra. La mateixa lesió una i altra vegada.
Sembla que les decisions que prenc no acaben de ser les encertades. Fins i tot les més insignificants. Tren o cotxe?
Tinc ganes que alguna cosa comenci a rutllar ja. El maleït simulador s'ha d'espatllar precisament avui? No m'atreveixo ni a escriure el mail explicant-los que demà la documentació esperada no estarà llesta. Vaig perdent oportunitats..
Sort que t'he trobat avui per casualitat i hem pogut parlar.. el viatge ja no ha estat en va i sempre m'animes. És moment ja de que omplis la nevera i engegis el calentador. Viure al costat del museu de la ciència ha de ser una passada. Mira cada matí per la finestra i ja no et semblarà tan lluny de tot.
M'agradaria poder veure com serà la meva vida al setembre.. on seré? què faré? M'has encomanat la psicosi de que després de setmana santa tot agafa urgència. Vull ser ja al setembre. Vull ser ja a Itàlia. Vull tenir ja arreglat el genoll i que el Simapro funcioni. Vull moltes coses, oi?