dimecres, 1 d’abril del 2009

Reflexions de tarda ennuvolada

Les coses per fer s'acumulen.

Un dia et lleves i no saps perquè (o si..) però intueixes que serà un bon dia. Potser aquell dia aconseguiràs tatxar alguna cosa de la llista de coses pendents (aquella llista que sense saber-ho tenim tots dos). Però encara en quedaran moltes sense tatxar. Segurament quedaran aquelles que fan més mandra, aquelles que són més llargues, però també aquelles que fan por.

Les decisions que fan por són les que ens fan ser més valents. Fa dos dies em feia por omplir aquell formulari (tot i que sé que no m'agafaran), em feia por i ho vaig deixar per l'últim dia. Em feia por perquè significaria deixar enrera moltes coses, però sobretot moltes persones..

Les coses que fan por de la llista de coses pendents funcionen amb un mecanisme semblant al de les converses pendents. Saps que són innevitables però intentes allargar al màxim el moment de fer-les reals. I aleshores, un cop t'hi afrontes, acaben no sent tan terribles com semblava a priori. Però per si de cas jo seguiré tenint la meva llista de coses i converses pendents..

Vaig a fer coses (de la llista.. o no).

pd: he vist que ja tenen a l'FNAC el Macanudo 4!!! Hi he d'anar ja... així el podré tatxar de la llista de coses pendents.. un altre dia parlaré de l'efecte contrari.. del temps que passa ràpid quan no vols que passi perquè el que estàs fent és genial, és a dir, de les coses que mai arriben a posar-se a la llista de coses pendents ja que es fan a l'instant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada