Millenium

He quedat encantada amb l'adaptació al cine del primer llibre de la trilogia Millenium de l'Stieg Larsson i això que normalment em decepcionen mil aquests tipus d'adaptacions. Hi ha alguns canvis en escenes en concret però l'argument en general i la relació entre els protagonistes es manté i fan que varii poc l'escència de la història. De fet, hi ha algun nou gir (no diré quin per no espatllar-li a ningú la sorpresa) que crec que encaixa millor que no pas en l'original! També cal dir que fa quasibé un any que em vaig llegir el llibre i algun canvi m'hauria passat per alt si no m'ho arriben a dir.

L'actriu que fa de Lisbeth la clava. El que fa de Mikael doncs molt bé també, llàstima que mentre llegia el llibre jo m'havia fet a la idea que el seu nom es pronunciava "màiquel" i a la peli l'anomenen "míkel" i es fa estrany.

Ara ja puc seguir amb més força llegint el segon volum (a veure si l'acabo ja que sembla la història "interminable") i més si tenim en compte que ara ja els hi puc posar cara als personatges!

Estiu

Fa dies que no escric; he anat posant post amb cartells de concerts però escriure, allò que se'n diu escriure, no ho he fet.

El motiu: ja tinc feina!
El problema: entre la feina, l'examen d'anglès i l'entrega del treball de recerca del Master doncs no tinc temps per res més (bé, a part d'un parell de casaments i celebracions vàries).

De fet, tampoc tinc massa cosa per explicar. Ni cines, ni llibres (des de nadal que tinc començat el segon de l'Stieg Larsson i no hi ha manera, i això que el primer mel vaig polir en 3 dies!), ni concerts fa dies. Espero però a partir de la pròxima setmana recuperar el ritme. I més si tenim en compte que treballaré cada dia fins les 3 a partir de dilluns! :)

Vull que sigui estiu!!!!!!!!!
Tonight tonight tonight I'm gonna be with you tonight!!!!!! papapara parapara

Absolut Faraday 2009

Tampoc us ho podeu perdre!
M'encanta fer d'agenda :)

popArb2009

Sense paraules..
No us ho perdeu!!!
Delên, Manel, Joan Miquel Oliver, Mazoni...

Cap a la...

Patim Patam PATUM

Els contes que va somiar la papallona

Ahir vaig anar a escoltar contes al terrat d'un edifici al centre de Vilafranca en el marc del festival EVA. Em va encantar. Malgrat el fred i el soroll d'algun cotxe que passava metres avall, és increïble estar sota les estrelles, i deixar volar la imaginació fins a Pèrsia, el Marroc, l'Amazones o el Tibet.

Us pensava fer un breu resum d'algun dels contes (per no oblidar-los jo i d'aquí un temps ser capaç d'explicar-los, amb la meva poca gràcia característica això si), però no ho faré, val la pena escoltar-los en viu i per algú com el Ferran Martin que fa que realment et transportis al lloc i moment de la història que narra. Per tant, si mai us diuen d'anar a escoltar contes no us ho penseu dues vegades..

Només un tast:

Un bon matí el sultà de Pèrsia fart de les estafes i mentides que deien la gent del seu país, va posar-se a l'entrada de les portes de la ciutat emmurallada de Persepolis al costat d'un botxí i d'una soga molt alta i va enunciar: "A partir d'ara, per entrar a la ciutat haureu de dir què hi veniu a fer, i si algú em menteix el penjarem d'aquesta soga". El primer en entrar fou Mulan, un jove muntat d'alt d'un ruc. "I doncs, què veniu a fer?" va preguntar el sultà. "Vinc a ser penjat d'aquesta soga" respongué ell. Aleshores el sultà es va adonar que si penjava en Mulan, el penjaria tot i haver dit la veritat; i que si no el penjava estaria dient una mentida per la qual no seria castigat.. Dir la veritat no és fàcil, però jutjar-la encara menys.


pd: no us perdeu el conte sobre els jocs d'intel·ligència als quals es reptaven la reina de Saba i el rei Salomon; el conte sobre els sastres de Godó i Trias; el conte sobre els monjos tibetans i el conte sobre el narrador de contes davant el mar.

pd2: klm pronunciat com klim = catifa; klm pronunciat com kalima = conversa

Joan Miquel Oliver

M'ha tornat a passar que surto d'un concert amb ganes d'escoltar altre cop les cançons, d'escoltar les lletres detingudament i interpretar-les a la meva manera. I què millor doncs que comprar el CD, arribar a casa, apagar quasibé totes les llums, asseure's a terra i prémer play. I aleshores és quan t'adones de "Ai las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç".

M'encanten els moments entre cançó i cançó d'un concert quan el cantant es posa a divagar. I m'encanta encara més quan el cantant parla en mallorquí i hi posa un to entre ingenu i irònic. M'encanten en Joan Miquel Oliver i el seu Bombon Mallorquin.

Las cosas insignificantes

Las cosas insignificantes és una peli mexicano-espanyola d'una directora novell anomenada Andrea Martínez. Tot i que hi surten actors espanyols (Carmelo Gómez, Lucía Jiménez), la història transcorre a DF i els actors hi posen l'accent i el vocabulari necessari per fer creïble que són d'allà.

La peli és com un conte. Hi surten doncs tots els elements per a què ho sembli: una abu índia, una bola de vidre amb neu dins, una caixa "màgica" i històries encreuades que fan emocionar.

M'ha encantat. Ha valgut la pena estar quasibé dos mesos sense anar al cine!