dimecres, 10 de juny del 2009

Els contes que va somiar la papallona

Ahir vaig anar a escoltar contes al terrat d'un edifici al centre de Vilafranca en el marc del festival EVA. Em va encantar. Malgrat el fred i el soroll d'algun cotxe que passava metres avall, és increïble estar sota les estrelles, i deixar volar la imaginació fins a Pèrsia, el Marroc, l'Amazones o el Tibet.

Us pensava fer un breu resum d'algun dels contes (per no oblidar-los jo i d'aquí un temps ser capaç d'explicar-los, amb la meva poca gràcia característica això si), però no ho faré, val la pena escoltar-los en viu i per algú com el Ferran Martin que fa que realment et transportis al lloc i moment de la història que narra. Per tant, si mai us diuen d'anar a escoltar contes no us ho penseu dues vegades..


Només un tast:


Un bon matí el sultà de Pèrsia fart de les estafes i mentides que deien la gent del seu país, va posar-se a l'entrada de les portes de la ciutat emmurallada de Persepolis al costat d'un botxí i d'una soga molt alta i va enunciar: "A partir d'ara, per entrar a la ciutat haureu de dir què hi veniu a fer, i si algú em menteix el penjarem d'aquesta soga". El primer en entrar fou Mulan, un jove muntat d'alt d'un ruc. "I doncs, què veniu a fer?" va preguntar el sultà. "Vinc a ser penjat d'aquesta soga" respongué ell. Aleshores el sultà es va adonar que si penjava en Mulan, el penjaria tot i haver dit la veritat; i que si no el penjava estaria dient una mentida per la qual no seria castigat.. Dir la veritat no és fàcil, però jutjar-la encara menys.


pd: no us perdeu el conte sobre els jocs d'intel·ligència als quals es reptaven la reina de Saba i el rei Salomon; el conte sobre els sastres de Godó i Trias; el conte sobre els monjos tibetans i el conte sobre el narrador de contes davant el mar.

pd2: klm pronunciat com klim = catifa; klm pronunciat com kalima = conversa




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada