M'ha tornat a passar que surto d'un concert amb ganes d'escoltar altre cop les cançons, d'escoltar les lletres detingudament i interpretar-les a la meva manera. I què millor doncs que comprar el CD, arribar a casa, apagar quasibé totes les llums, asseure's a terra i prémer play. I aleshores és quan t'adones de "Ai las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç".
M'encanten els moments entre cançó i cançó d'un concert quan el cantant es posa a divagar. I m'encanta encara més quan el cantant parla en mallorquí i hi posa un to entre ingenu i irònic. M'encanten en Joan Miquel Oliver i el seu Bombon Mallorquin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada