Descobriments de les revistes dels avions: Nouvelle Vague i Marta Cerdà

Viatjar amb Vueling, a part d'ajudar-me a descobrir que tinc més paciència del que em pensava, m'ha ajudat a descobrir joies com:

•  el grup, millor dit collectiu de músics francesos, Nouvelle Vague (de fet ja els coneixia per la versió de Master and Servant de Depeche Mode però ara en conec més cançons que sonen dins la cabina)
•  la diseñadora gràfica Marta Cerdà Alimbau (de fet ja en coneixia alguns treballs però no sabia de qui eren, de fet tampoc m'havia plantejat que evidenment darrera d'aquelles imatges/logos/missatges/cartells hi havia una persona).

Us deixo amb el meu cartell preferit d'ella... i poseu-vos de fons alguna cançó d'ells.. genial la combinació.

El apelativo Nouvelle vague surge cuando muchos de los críticos y escritores de la revista especializada "Cahiers du Cinéma" (Cuadernos de Cine) -fundada en 1951 por André Bazin- deciden incursionar en la dirección de filmes hacia finales de los años cincuenta, tras haber desempeñado la profesión de guionistas durante los años precedentes. Tales son los casos de François Truffaut, Jean-Luc Godard, Jacques Rivette, Éric Rohmer o Claude Chabrol, y sobre todos ellos su precursor Jean Pierre Melville