Barcelona 6 del matí

A Barcelona a les 6 del matí hi ha gent rara.
Val, reconec que jo també ho sóc una mica i que quan vaig a Barcelona una de les coses que més m'agrada fer és quedar amb gent rara (jiji) per marcar coses que mai farem en una revista ;)
Però a les 6 del matí la gent encara és més surrealista:
- el cambrer xinès que només mou el cap, no parla;
- un cotxe en zona carrega i descarrega amb la música a tope els ocupants de la qual no es paren pas a pensar que els veïns segurament encara dormen;
- gent que parla sola pel carrer;
- corredors que fan quilòmetres abans d'anar a treballar: sols, acompanyant un gos, en parelles;
- una dona d'uns 40 anys, sense sostre, que em demana si li pago "un bollito" que està embarrassada i té gana, i que quan li dic que si s'acosta al cambrer xinès i li demana "un café con leche para llevar con leche natural y sacarina y un bocadillo de jamón";
- i jo, com no, fent temps al cafè del xinès, esperant que es facin les vuit mentre escric al blog (gràcies a la wifi per a visitants que ofereix l'ajuntament de Bcn).

I mentre sóc aquí vaig pensant en tot el que vull fer aquest estiu (cursos d'anglès, francès, pilates, bici, espai propi per restaurar mobles, Carros de foc, Parelada,...) i en els posts que m'agradaria escriure (com el de l'exposició de Bramantino a Milà; la poca gràcia que té el llibre de l'Avi de 100 anys que es va escapar per la finestra que estic desitjant acabar per començar-ne algun altre de millor; la Patum de dia).

I miro l'hora i ja són les 7:33.. porto 3 hores i mitja desperta però m'adono que ara comença un dia, ben normal.. (ja sé que no ho llegiràs però.. que et vagi molt bé l'ironman).