De tot una mica

2 llibres (els dos passen a la llista dels meus llibres preferits de sempre..):

• Jo confesso, de Jaume Cabré. Fa setmanes, mesos que el vaig acabar i diria que no l'havia comentat. Em va enganxar al principi d'una forma increïble, però em vaig anar desinflant. No és el primer cop que em passa últmament.. Tot i així, un dels llibres més ben escrits que he llegit mai. M'ha encantat la forma d'entrellaçar històries, personatges i objectes. Genial.
• El caçador d'estels, de l'afgà Khaled Hosseini. Aquest l'he llegit en menys d'un mes. El regal de Sant Jordi més maco que recordo..i això que és un llibre molt trist. Meravellós però trist. Molta gent al meu entorn em deia que ja l'havia llegit o vist la peli (Cometas en el cielo es diu la seva versió en castellà i diria que la peli). Doncs jo no en sabia res, potser em sonava però no tenia pas idea de què anava massa.. i me n'alegro. M'ha sorprès i emocionat a parts iguals. He après molt, moltíssim sobre la vida a l'Afganistan en un camí d'anada i tornada de dos amics, des de que néixen fins que es fan adults i la vida dóna el tomb.. Ara quan camino, miro el cel, buscant estels..

Una peli:

•  Els nens salvatges, de Patricia Ferreira. Guanyadora al Festival de Màlaga de la "Biznaga de Oro". No sé què coi és una biznaga. "Composición realizada con jazmines naturales" diu el senyor google en la primera de les seves entrades. Bé, ara que ja sabem què és una biznaga, us recomano que aneu a veure aquesta peli. Pels actors, diries que estàs veient una sèrie de TV3 (és petit aquest país vas dir..), per les escenes d'institut, diries que l'han clavat amb els estereotips de profes i alumnes, i per l'argument i final (tot i que una mica previsible a partir de cert moment) doncs jo els hi posaria bona nota a final de curs, sobretot als 3 actors protagonistes.

2 ciutats:

• Bilbao: segueix robant-me el cor com sempre, sobretot per la seva gent i el seu menjar. Recomano mil anar a la Sidreria Kiskia (menú típic sidreria 33€ amb molt menjar i molt de beure i amb lloc tot i no haver reservat i ser 10 un dissabte per dinar!). Recomano també el lloc de tapes que no sé com es diu ara (ho esbrinaré) però on sempre acabo petant (sempre vol dir dos cops) i el bar de festa amb música dels anys 90 també tela..bé, el bar tampoc era lo millor del món però com que m'ho vaig passar genial, docns aquí el rememoro.
• Milà i Bérgamo: escapada de cap de setmana amb RyanAir des de Barcelona que val mooolt la pena. Imprescindible: Il Duomo, il Castelo, el barri del Naviglio (i si és el darrer diumenge de mes, la visita al mercat d'antiguitats que es fa al voltant del Naviglio), l'opera Scala i mil coses que em deixo segur. I a Bérgamo, pujar a Bérgamo alta i deixar-se perdre pels camins, i pujar fins el castell i observar les vistes, i menjar un gelat en qualsevol gelateria (molt més barats que aquí i això que allà són mil vegades més bons!).

Un narrador de contes:

• Contes per viure millor, de Jordi Amenós, dincs Festival EVA de Vilafranca (bé, de fet, els Monjos). Molt de mèrit explicar contes tanta estona, tant ràpid i amb una memòria prodigiosa. El toc queco potser massa exagerat.. i la veritat, sense americana estàs més guapo.. i la darrera crítica (sorry) no cal que posis tant noms d'autors entre mig, si, ja sé que s'ha de fer perquè al Cèsar el que és del Cèsar, però ostres, atabala una mica, tant de poeta, filòsof i escriptor de carrerilla.. Això si, algun dels contes haig de reconèixer que molt macos!