dimecres, 6 de juny del 2012

Burundanga

Just torno ara de la villaroel. Quan hi he arribat he recordat que precisament la darrera obra que havia vist allà també era de la companyia Flyhard. Ara no recordo com es deia sorry. La d'avui , Burundanga, mha fet riure com cap altra. L'estil inconfundible d aquesta companyia tot i ser un text d'en galceran (el mètode gronholm). Genial el paper de la Roser Blanch. Diria que és en l'obra que més m'ha agradat. M'agrada el toc de contrast en edat i sabiesa que aporta el Canut. Seguiu així, què cracks! I jo seguiré presumint de que sou del Penedès allà on vagi! Al final doncs, el canvi del 5000 a l'estadi Serrahima pel teatre ha valgut la pena.. Però que marxi ja la lesió please..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada