Not common people

Últimament sembla que tingui un iman per conèixer gent especial. M'encanta. Gent amb un do comú: ser uns cracks i a sobre ser super bons comunicadors. D'aquella gent que quan obre la boca et quedes flipant, embadalit, amb la sensació que per molt que paris atenció no arribaràs a captar ni un 0,0000001% del coneixement que tenen, cosa que em fa ràbia, però alhora em fa sentir feliç per tenir la sort de poder aprofitar, ni que sigui un instant molt petit, aquell coneixement.

I són gent mooolt diversa, de sectors molt allunyats:

• un profe d'anglès nascut a Anglaterra (si no vaig errada), crescut a Nova Zelanda, viscut a Grècia i aterrat a Catalunya. Un profe que fa les classes especials, que posa música de fons, que no saps com ho fa però tens mil ganes d'anar a classe i participar, que és capaç de posar silencis o posar-se a cantar l'estrofa de la banda sonora d'una peli quan cal, i que descobreixes que ha escrit llibres..
• una arquitecta que també ha donat mil voltes pel món i ha acabat a Barcelona, fent d'arquitecta però també de dissenyadora, de profe de restauració de mobles, de realitzadora de documentals i d'escriptora de llibres..
• una biòloga-enòloga que amb la seva força és capaç de voler canviar el món dels vins (i de retruc la resta del món si pot) per convicció ecològica (o com diu ella: biodinàmica, homeopàtica i agroecològica). Així, és capaç de demostrar (perquè ho fa dia a dia a les seves bodegues) que és possible canviar :
• els proveïdors per provedors locals o, si més no, més pròxims;
• les càpsules d'estany per càpsules de cera;
• els taps de suro+parafina+silicona, per taps de suro+cera (malgrat possibles problemes durant el degorjat degut a les baixes temperatures);
• les caixes de cartró verge, per caixes de cartró reciclat, i les de fusta, per fusta certificada PFC;
• el reg de la vinya per una capa de palla;
• les etiquetes de paper suposadament ecològiques que l'únic mèrit és que no porten clor, per etiquetes de paper reciclat;
• els fungicides de sulfat de coure (malgrat ser acceptats per l'agricultura ecològica) per cua de cavall i ortigues (i a sobre amb una dosi moolt baixa, ensofatant amb motxilla i baixant només fins la meitat la mànega),
• els sulfits del vi per no recordo què,
• la depuració d'aigua amb ozó enlloc de clor,
• la generació elèctrica mitjançant un generador de gasoil per una central pròpia de producció de biogas a partir de les restes de ceps;
• la distribució del vi en tren enlloc de amb camions;
• i altres mil coses que segur que em deixo però que sense haver près apunts és difícil recordar.