
Che, guerrilla m'ha agradat menys que la primera, Che, el argentino però m'ha emocionat més.. suposo que pel final, que tot i ser conegut i esperat, no deixa de commoure. Alhora m'ha fet pensar una mica més. La primera part, on es narra la revolució cubana, és més política; aquesta segona, on es narra l'intent de revolució boliviana, és més... com dir-ho, idealista. Una revolució feta més des del cor i no pas des del cap. Us explicaria perquè penso això però no vull espatllar l'"intriga" a aquells que tingueu pensat anar-la a veure.
La pel·lícula serveix, a part de per endinsar-se en la biografia d'aquest home-mite (que en un futur mai podré deslligar de la cara del Benifio del Toro), per reflexionar sobre la violència, les mentides, les desigualtats socials i l'esperit de sacrifici.
Ah! Impressionant el paisatge de Bolívia.. qui surti de la peli sense unes ganes enormes d'anar-hi és que és de pedra..
Ah2! Sorpreses de la peli: apareix l'actor que va fer la peli Bamba, i els catalans David Selves, Jordi Mollà i Eduard Fernández (sorry si me'n deixo algun però entre la caracterització i que no en conec pas masses d'actors doncs se'm poden haver colat perfectament). Tots ells amb un accent bolivià o cubà (depenent del seu personatge) que fa gràcia.
M'agradaria veure-les!
ResponEliminaMe les apunto com a pendents!
;)
ResponEliminaBenifio del Toro? Gran actor, millor persona. A mi m'agrada més el seu cosí Benicio.
ResponEliminaAhir vaig anar als Verdi a veure Buscando un beso a medianoche i prou bé!
Arnau