dijous, 26 de febrer del 2009

Addiccions

Et pots tornar addicte a una persona? I no parlo d'addicció al sexe o de la sensació d'estar enamorat (que en el fons suposo que passa), sinó parlo d'addicció a algú durant molt de temps, per sempre. Addicció a saber sobre aquest algú, a voler-lo veure, a voler-hi parlar, a voler estar tot el temps amb aquella persona, a no poder deixar de pensar-hi. Potser d'això se'n diu estar enamorat, però, i si saps que no és pas enamorament el que sents? Vull dir que pot ser que tinguis aquests sentiments cap a algú però que sàpigues que no n'estàs enamorat. Per exemple, aquest algú pot ben ser un avi, una amiga, un desconegut amb qui et creues cada matí, o fins i tot algú a qui odies, que no estimes gens ni mica però que no pots evitar ser-hi addicte. A algú li ha passat? O ens ha passat a tots? Es "cura" mai? Es pot ser addicte a més d'una persona alhora? Últimament estic molt "psicològica", tant que he comprat (i regalat) el llibre Psicología del deporte.

5 comentaris:

  1. Pel petroli:
    No els reben per igual em sembla, però diria que un percentatge molt gran de la pobloció autoctona (compte), reben alguna renda del petroli. Té a veure amb el grau de familia amb el "jeque" de cada regió...

    Per l'addicció:
    Voler saber d'algú no és una addicció. L'adicció va lligada a la dependència, a creure o sentir que sense aquella substància (persona en aquest cas) no pots ser feliç, tirar endavant, etc.

    Hi ha qui diu que, en l'amor, moltes vegades em d'aprendre a no dependre, segurament per poder saber la diferència entre amor i dependència.


    Arnau

    ResponElimina
  2. A mi que la renda de petroli es reparteixi segons el grau de familia amb el jeque tampoc em sembla un bon sistema de gestió..

    Per l'addicció:
    llavors creure o sentir que sense SABER RES d'aquella persona no pots ser feliç (o almenys ser menys feliç) està considerat addicció?

    eh.. no va per tu tot això, eh? va per una trobada fa dos dies que m'ha fet pensar.. o adonar-me que mai havia deixat de pensar.. i també per una conversa amb el meu compi de curses ;)

    ResponElimina
  3. i si són les dues persones addictes una de l'altra? vull dir si és recíproc, llavors és dependència mútua? jo entenia la dependència com un com "per sobre" de l'altre.. no en tinc ni idea de psicologia, hauré de parlar amb les meves amigues psicologues d'això.. tot i que una està a Groningen vivint!!

    ResponElimina
  4. No arribo a tant jo tampoc...

    Arnau

    ResponElimina
  5. En tot cas tinc clar que les addicions ens les creem nosaltres mateixos: abans de coneixer aquella persona tenies la capacitat de pensar que podies res feliç sense ella, per tant, aquesta capacitat la segueixes tenint, simplement ara creus que no pots.

    Arnau

    ResponElimina