Les nits estranyes com la d'avui fan que les nits semblin més especials. M'agraden les converses de mitjanit. Retrobar-te amb aquella amiga que fa segles que no veus. Que un personatge sorgit del no res et sorprengui amb un joc de màgia que et fa queda bocabadada. Que aquell amic que pensaves llunyà t'expliqui costums estrafolàries. Pensar que ara que vius sola potser també en desenvoluparàs de costums estranyes i començar a pensar en quines poden ser. Escoltar aquella mateixa cançó, en el mateix lloc, amb la mateixa gent però 5 anys després. Tornar del forat on no et deixen entrar perquè no hi cap una agulla i tenir la sensació que potser hi hauries d'haver entrat. Creure que aniràs a dormir d'hora i acabar tornant a les 3 a casa.
Gràcies per les converses de mitjanit, pels jocs de màgia, per les abraçades inesperades i per animar-me a seguir somiant.
Gràcies per les converses de mitjanit, pels jocs de màgia, per les abraçades inesperades i per animar-me a seguir somiant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada