Aquest post el vaig escriure el diumenge al migdia però no sé perquè no el vaig publicar..
M'estic tornant tan freak de l'atletisme que aquesta tarda enlloc de mirar la final de la copa del rei de basquet aniré a veure la final de Catalunya cadet-juvenil en pista coberta. I és que ahir vaig descobrir (o redescobrir ) que m'ho passo mil vegades millor a la grada (que no a la pista, eh?) mirant atletisme que bàsquet. Des de sempre, si en fan a la tele em puc quedar allà davant mirant-lo hores i hores però ahir em vaig adonar de com es viu a la pista mateix. És molt emocionant, moltes proves a la vegada, l'aire que es respira, els nervis, els ànims entre fins i tot atletes rivals (a la final de salt de llargada se'm feia increïble veure com tots els participants s'animaven entre ells)... no sé, tot.
No sé perquè però tinc l'impressió que l'afició i l'esperit és molt més, com dir-ho, sa, que no pas a d'altres esports com el futbol o el bàsquet; el públic quasibé mai insulta o recrimina res a ningú, tan sols anima als seus i fins i tot als altres si veu que ho necessiten. A més, crec que és una bona forma d'integrar-se quan arribes a un país nou i això es reflecteix en la quantitat d'atletes estrangers que es poden veure.
També pot ser que hagi realment vist molt poc atletisme fins ara i no sigui tot tan maco, però per ara la meva impressió és aquesta.
M'estic tornant tan freak de l'atletisme que aquesta tarda enlloc de mirar la final de la copa del rei de basquet aniré a veure la final de Catalunya cadet-juvenil en pista coberta. I és que ahir vaig descobrir (o redescobrir ) que m'ho passo mil vegades millor a la grada (que no a la pista, eh?) mirant atletisme que bàsquet. Des de sempre, si en fan a la tele em puc quedar allà davant mirant-lo hores i hores però ahir em vaig adonar de com es viu a la pista mateix. És molt emocionant, moltes proves a la vegada, l'aire que es respira, els nervis, els ànims entre fins i tot atletes rivals (a la final de salt de llargada se'm feia increïble veure com tots els participants s'animaven entre ells)... no sé, tot.
No sé perquè però tinc l'impressió que l'afició i l'esperit és molt més, com dir-ho, sa, que no pas a d'altres esports com el futbol o el bàsquet; el públic quasibé mai insulta o recrimina res a ningú, tan sols anima als seus i fins i tot als altres si veu que ho necessiten. A més, crec que és una bona forma d'integrar-se quan arribes a un país nou i això es reflecteix en la quantitat d'atletes estrangers que es poden veure.
També pot ser que hagi realment vist molt poc atletisme fins ara i no sigui tot tan maco, però per ara la meva impressió és aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada