Tenia un altre post preparat sobre "anècdotes" de buscar feina per Internet però avui tinc un humor estrany que fa que vulgui escriure sobre altres coses.
Vull escriure sobre la gent. La gent em sorprèn. De sobte, el dia més inesperat, la persona que menys t'imagines et confessa un secret. Un secret poc secret. M'explico. No t'explica que de nits es vesteix de drag queen i surt de festa, sinó més aviat coses quotidianes. T'explica que fa anys va començar a escriure un llibre. T'explica que el seu somni seria fer la volta al món. T'explica que té por d'haver deixat escapar l'amor de la seva vida simplement per covardia. T'explica que fa tres anys que no plora. T'explica que odia tenir una habitació gran perquè no la pot compartir amb ningú. T'explica que quan està alegre no pot evitar posar-se a cantar i que quan està trist se'n va a córrer hores i hores. T'explica que té por de fer-se gran i arrepentir-se de no haver tingut fills simplement perquè sinó potser estarà sol. T'explica que l'endemà d'una borratxera no recordava perquè tenia un missatge al mòbil d'una ex-parella dient-li que la deixés en pau. T'explica que si tingués més diners es compraria un pis antic amb els sostres alts i el reformaria. T'explica moltes coses que, a mesura que les escoltes, et vas adonant que comparteixes i aleshores és quan penses que potser les vides d'uns i dels altres no són tant diferents, que potser tots vivim la mateixa vida, però en ordres diferents i desenllaços diferents segons les decisions que prenem cada dia.
Potser la vida és com els llibres aquells de quan érem petits de "Tria la teva aventura", tots comencem per la mateixa pàgina però el final l'anem construïnt a mesura que avancem.
Vull escriure sobre la gent. La gent em sorprèn. De sobte, el dia més inesperat, la persona que menys t'imagines et confessa un secret. Un secret poc secret. M'explico. No t'explica que de nits es vesteix de drag queen i surt de festa, sinó més aviat coses quotidianes. T'explica que fa anys va començar a escriure un llibre. T'explica que el seu somni seria fer la volta al món. T'explica que té por d'haver deixat escapar l'amor de la seva vida simplement per covardia. T'explica que fa tres anys que no plora. T'explica que odia tenir una habitació gran perquè no la pot compartir amb ningú. T'explica que quan està alegre no pot evitar posar-se a cantar i que quan està trist se'n va a córrer hores i hores. T'explica que té por de fer-se gran i arrepentir-se de no haver tingut fills simplement perquè sinó potser estarà sol. T'explica que l'endemà d'una borratxera no recordava perquè tenia un missatge al mòbil d'una ex-parella dient-li que la deixés en pau. T'explica que si tingués més diners es compraria un pis antic amb els sostres alts i el reformaria. T'explica moltes coses que, a mesura que les escoltes, et vas adonant que comparteixes i aleshores és quan penses que potser les vides d'uns i dels altres no són tant diferents, que potser tots vivim la mateixa vida, però en ordres diferents i desenllaços diferents segons les decisions que prenem cada dia.
Potser la vida és com els llibres aquells de quan érem petits de "Tria la teva aventura", tots comencem per la mateixa pàgina però el final l'anem construïnt a mesura que avancem.
Som tant iguals... som tant diferents!
ResponElimina