dilluns, 9 de febrer del 2009

Pressió

Els mails conjunts són un perill. Molts cops pensant que no hi ha segons quin receptor, dius coses d'aquest que potser no t'atreviries a dir-li a la cara. Avui m'ha passat una cosa semblant però el receptor que no hi havia de ser era jo. Però l'efecte ha estat el contrari, enlloc de trobar que el que hi deien era dur, m'ha emocionat i animat. El tema era bàsquet. Mai parlo de basquet en aquest blog. No sé perquè ja que és una part molt molt important de la meva vida. Tota la meva vida li he dedicat moltes hores, de fet crec que a part de a dormir i estudiar és l'activitat que s'ha endut més hores de la meva vida.

Li dec moltes coses al bàsquet. La majoria d'amics i amigues, alguna que altra parella, mil moments viscuts, mil records, però sobretot, aprendre a guanyar, a perdre, a plorar, a riure, a somiar, a compartir, a sacrificar-me, a confiar en els altres, a ser menys egoista...

El que encara no he après però és a suportar la pressió. De fet el mail que he "enganxat" parlava d'això, de que la pressió em bloqueja. I sí, tenen raó, sempre m'ha passat, però no només amb el bàsquet sinó també en la vida en general. Ara toca posar-hi solució. Toca lluitar, ja va sent hora, no?

Mentre escric tot això sona la cançó Corren de Gossos que diu molt adequadament:
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.



1 comentari: